CARBURACI TEORIA BSICA
Tenint en compte que tot el carburador es trobi en perfecte estat de
revista (sense desgastos importants i net) l'ordre a seguir s (no pot ser un
altre):
1) Determinar el calibre exacte del sortidor d'alta.
Per a aix: prova de la buja per determinar el calibre idoni, a
saber:
a) si els elctrodes presenten un color ennegrit significa que aquell
sortidor ser massa gran
b) si els elctrodes presenten un color massa clar significa que
aquell sortidor ser massa petit
c) si els elctrodes presenten un color de "caf-amb-llet",
significa que aquell sortidor ser del calibre correcte.
Nota. En funci dels tons adoptats en
"a", "b", o "c" podrem determinar la quantia a
l'excs o defecte del calibre d'aquell sortidor.
Les proves pertinents es farn amb el vehicle circulan
en 3 velocitat y el comandament de laccelerador a fondo.
2) Determinar el calibre del surtidor de baixa.
Para aix (a motor aturat), situarem el cargol de
regulaci del circuit de baixa a 1 ½ voltes (tret que el
fabricant indiqui el contrari) i ara ja amb el motor en marxa (i a la seva
temperatura ptima de treball) caldr ajustar el cargol
de relenti de tal manera
que el motor (sense estar massa accelerat) no arribi a pars (mes val que el
relent quedi massa baix que no massa alt, no fos que en aquest cas interfers
el circuit de mitjos) i actuarem de la segent manera:
afluixarem aquest cargol ¼ de volta, esperarem un parell de
segons per que el motor reaccioni i observarem si el motor baixa o puja de revolucions:
2.1) si baixa, anirem tancant
gradualment de ¼ en ¼ de voltes el cargol (observant que el motor
ira pujant de revolucions fins que arribs un punt en qu tornar a caure),
anotarem les voltes des d'ambdues caigudes i ho afluixarem a la meitat d'aquestes
voltes.
Aquesta ser la posici idnia del cargol del circuit de baixa.
2.2) si puja, anirem obrint
el cargol gradualment de ¼ en ¼ de voltes (alhora que observarem
la reacci del motor) fins que denotem la caiguda de revolucions, en aquest punt
anotarem les voltes que hem necessitat des d'ambdues caigudes i obrirem el
cargol la meitat d'aquelles voltes.
Aquesta ser la posici idnia del cargol del circuit de baixa.
Nota. Es podria donar el cas que el motor no experiments mai aquella
esperada caiguda de voltes (en aquest cas aix significaria que el xicl de
relent no seria del calibre adequat).
Les proves pertinents
shaurn de fer en absncia del comandament de lacdelerador (o sigui, a relent).
Nota. Hi ha dos tipus de circuit de baixa; el que regula sol cabal
d'aire i el que regula una barreja ja predefinida per endavant d'aire/gasolina.
En alguns carburadors (encara que no en tots els models):
Amal, Bing, IRZ, Mikuni, Keihin,
OKO, Zenith, etc el cargol del circuit de baixes
regula noms caudal daire. Aix significa que a ms tancat, ms rica ser
la mescla.
En Dell.orto (y alguns models especificats anteriorment)
la cosa funciona a linrevs, a ms tancat ms pobre ser la mescla.
La explicaci:
En els primers el cargol de laire est abans del chicl de relent y per tant si
tanquem aquest cargol, li estem donan menys caudal
daire a dit chicl, amb la qual cosa estarem enriquint la mescla estequiomtrica.
En Dell.orto el cargol de laire est desprs del chicl de relent y si el
tanquem en realitat el que estarem fent es minimizar
una quantidad ja predefinida de antem de una proporci estequiomtrica
daire/benzina, con la qual cosa (es podra dir) que estaram empobrint la
qantidad de benzina (+ aire) que li entrar al
cilindre.
Es diu, es comenta que
si el cargol de regulaci del circuit de baixes est mas proper al filtre
daire, es sntoma del primer exemple, i en el cas contrri, si aquell cargol
es troba lo ms proper al bloc motor all ser sntoma del segon exemple. Be,
doncs aix no es sempre aix.
Tamb cal dir que en el
cas de carburadors muntats en motors japonesos (sobre tot en batera) com poden
ser marques comentades en el primer exemple: Mikuni, Keihin, etc, la acci de
aquell cargol es pot (de fet es aix) englobar en el segon cas (cas Dell.orto).
En aquest cas
Dell.orto, la mescla estequiomtrica es pot variar en funci dun altre
calibrador que es troba a la entrada daire daquest circuit de baixes (costat
filtre).
3) Determinar la posici idnia de la agulla.
Un cop acomplerts ambdos requisits anteriors i en funci
(quasi) de les necesitats de conducci, en principi partiram de la posici
central de dita agulla.
Nota. Si el nm de las marques de posicionamient es par,
partirems dambdues ms properes a la posici central menys una.
Nota. En certes circumstancies es podra variar la
escotadura de la campana a fi i efecte dimplementar ciertes prestacions en el
comportament en el circuit de treball de la agulla.
Les provas pertinents es farn amb el vehicle circulan
en 3 velocitat i en un rang intermig del comandament de laccelerador.
Per ultim: la eficiencia
duna bona carburaci en certs rangs depend dels tres punts anteriors i adems
cal tenir en compte que els tres circuits bsics dun carburador sarriven a
solapar en funci daquest esquema:
Clip position = posici del clip de la agulla
Straight dia. = dimetre del calibrador dagulla
Needle taper = conicitat de la agulla
Throttle valve cut Hawai
= escotadura de la campana
I.M.S. = circuit de sobrealimentaci (arranc en fret
-"starter"-)
Main jet = surtidor principal (surtidor dalta)
Air screw slow jet = cargol regulaci aire i surtidor de
relent.
Els carburadors porten una serie de pasos interiors que cal
estar nets (algun dells regulats
pel surtidor corresponent).
Els elements (no fixos)
dun carburador son (Imatge1):
a) surtidor de baixa (marxa lenta o relent) = 33, o = 34
(Imatge4)
b) surtidor dalta = 32
c) calibrador dagulla = 31
d) agulla = 25
e) clip dagulla = 26
f) campana = 24
g) porta-surtidor dalta = 46
h) vlvula de tancament del pas de benzina = 38
i) vlvula (si fos el cas) de arranc en fret =39
(Imatge5), o = 3 (Imatge3)
j) boia/es = 37
k) cargol de regulaci de la mescla de marxa lenta = 30
l) cargol de relent (el qui empeny la campana per pujar
el relent) = 29, o =26 (Imatge3)
m) amen daltres elements (filtres, juntes, etc...)
El funcionament (a grans
trets):
1) El circuit de baixa (Imatge4) est format per un conducte que pren laire per un orifici
situat en la boca costat filtre, passa pel cargol de baixa (no el de relent), al seu torn est conectat amb el surtidor de
marxa lenta i continua cap el costat del difusor n te
un orifici molt petit (de menor dimetre que una agulla de cap).
Obviamente aquest circuit cal que estigui net y
desembussar a la perfecci.
Les parts (no fixes) a comprovar minuciosament son:
1.a) el propi surtidor de marxa lenta (o circuit de
baixa),
1.b) la conicitat de la punta del cargol del circuit de
baixa (o marxa lenta, o tamb anomenat cargol de laire -no el de pujar el
relent que la seva punta es plana-). Si aquella conicitat est deformada
caldr substitur dit cargol, doncs la regulaci la f mitjanant agermanament
del seient cnic corresponent en el fondo del seu allotjament.
2) El circuit dalta est format pel cos del propi carburador
(per n pren laire), la campana, difusor (a mode de venturi), calibrador dagulla y
surtidor dalta.
Els punts a comprovar son:
2.a) que el cos (en el seu dimetre interior) estigui
lliure dobstacles no desitjats,
2.b) que la campana no presenti marques importants de
desgast (sobre tot en el costat filtre),
2.c) que el calibrador dagulla (xemeneia) no presenti
desgastos a lo llarg de la seva circumferencia interior degut a roces de la
propia agulla,
2.d) que el calibre (orifici) del surtidor dalta no
presenti deformacions en el seu interior.
3) El circuit de
mitjos est format per la campana, agulla, clip y calibrador dagulla.
Els puntos a comprovar son:
3.a) que la campana no presenti marques importants de
desgast sobre tot en el costat filtre (igual que en "2.a"),
3.b) que la conicitat de la agulla no sigui desuniforme
(amb marques propies de desgast),
3.c) que el calibrador dagulla (xemeneia) no presenti
desgastos a lo llarg de la seva circumferencia interior degut a roaments de la
propia agulla (igual que en "2c").
4) Sistema
dassistencia en la alimentaci, est format per la vlvula
de tancament, la/es boia/es
i el filtre dentrada de benzina al carburador.
Els punts a comprovar son:
4.a) que la vlvula de tancament dentrada de benzina a la
cuba no presenti desgastos en la seva punta cnica (al ser de figura cnica, el
desgaste es presentar en forma de circumferencia al voltant del con),
4.b) que las boies siguin estances, no estiguin perforades
y surin/n (o no ho fessin suficientement) en la benzina de linterior de la
cuba,
4.b.a) en el cas de les
boies de llaut, aquestes no poden presentar deformacions en el seu permetre;
en cas contrari el ratio quantitat de benzina/nivell de la cuba es podra veure
alterat,
4.c) que dites boies tinguin suficient soltesa en els seus
moviments ascendents-descendent/s,
5.c) que el filtre dentrada estigui polidament net.
Imatge 1
Amal Concentric_vista general
Imatge 2
Amal Concentric_secci1
Imatge 3
Amal Concentric_secci2
Imatgen 4
Amal Concentric_circuit de baixa
Imatge 5
Amal Mark II_vista general
Imatge 6
Amal Mark II_secci
Imatge 7
Amal Mark II_cuba
Imatge 8
Ambdos models_boia y vlvula de tancament del pas de
benzina
Imagen 9
Ambdos models_surtidor alta+suport y calibrador dagulla
Una nota a tenir en
compta (pels "despistadillos"). Els calibradors dagulla dels Amal de
2T y 4T (tenint el mateix nm de ref) son aparentement iguals malgrat dues
diferencies bsiques (quasi imperceptibles): el de 4T presenta un orifici en un
lateral y el dimetre interior del calibrador es menor que el de 2T.
