A) Avaluació...
de l'estat del vehicle per tal de prendre les mesures oportunes per determinar quins elements i/o peces seran fàcils de desmuntar, quines no (pej. l'eix del basculant, eixos de les rodes, brida inferior de direccio, etc...), procurant no trencar res (o lo mes mínim posible) i conseqüentment quines haurem de substituir i/o reconstruir encara que sigui manualment.

Si el motor es posa en marxa i el vehicle funciona, es aconsellable probar-lo per determinar els vicis ocults que no podem avaluar visualment en:

1) Moto
1.1) Bastidor:
1.1.1) Cavallet lateral (o central).
1.1.2) Ancoratges del motor.
1.1.3) Suports del/s parafang/s, dipòsit de benzina, seient, etc...
1.1.4) Alineació de les rodes.
Nota. La alineació de les rodes ens determinarà si hi ha algun element del propi bastidor, direcció i/o suspensions defectuos.
1.2) Direcció:
Verificació del correcte funcionament per tal de determinar l'estat dels rodaments, deformació i/o trencament en alguna de les brides de direcció.
1.3) Suspensions:
Verificació del correcte funcionament per tal de determinar l'estat dels amortidors, folgança en els seus ancoratges i/o de l'eix del basculant.
1.4) Rodes i frens:
Verificació visual de la deformació (o descentrament respecte al'eix longitudinal de la moto) de le llantes i comprovació de la eficàcia dels frens.

2) Motor 2T.
2.1) Sorolls de motor (aquets ens determinaràn l'estat dels elements termodinàmics -biela/es, pistó/ns, cigonyal/s, etc...-).
2.2) Correcte funcionament de l'embragament, canvi, transmisions, etc...
Nota. En cas de no substitució d'algun dels seus elements es importantissim respectar la seva posició inicial.

B) Si el vehicle no es posa en marxa, seria aconsellable comprovar igualment tots aquells elements. En aquest cas hauriem de tenir en conte perque no funciona el motor per tal de fer a posteriori una avaluació dels danys que pugues sofrir (o elements a substituir) d'aquell.

Un cop fetes aquestes comprovacions tindrem mes elements de judici per tal de fer una cuantificació mes acurada del cost (amb temps i diners) de la reconstrucció del vehicle i consequentment decidir si s'escau fer-ho o no.

Actuació...

B) Fase de preparació:
Cal desmuntar tota la moto seguin unes pautes per facilitar-ne l'ulterior muntatge amb les minimes complicacions posibles, a saber:
1) Moto:
1.1) Bastidor. Desmuntar i reconstruïr les parts danyades.
1.2) Direcció. Desmuntatge de les brides de direcció, rodaments i 'caçoletes" de direcció. Netejat i inspecció, i si s'escau canvi d'els elements danyats o defectuosos.
Nota. La brida superior de certes motos (com p.e.j. la de la Chispa) es molt feble i cal anar amb molta cura a l'hora de desmuntar-la si no volem correr el risc de trencar-la.
1.3) Suspensió:
1.3.1) Desmuntage de les "botellas" de suspensió de devant. Netejat i inspecció per tal de canviar els retenidors, "guardapolvos", molles (si s'escau) i oli.
1.3.2) Desmuntagte dels amortidors d'enrere. Netejat i inspecció per tal de canviar els elements danyats o defectuosos.
Nota. No us oblideu de verificar l'estat dels rodaments (o qualsevol altre element) que suporti l'eix del basculant d'enrere.
1.4) Rodes i frens:
1.4.1) Es important (jo diria que necessari) canviar els radis de les rodes previa comprobació de l'estat de les llantes.
1.4.2) Desmuntagte dels elements dels frens (mordaces, eixos, leves, etc...).
Nota. Si les mordaces de frens estan en un estat acceptable, podeu netejarlas amb una passada de tela esmeril per tal de que no quedin envidriades.
Jo aconsello fer aquesta passada amb una tela esmeril de grau (pej) 01 sense fer servir cap eina que no sigui la mà (sucjecteu la tela esmeril amb el palmell de la mà oberta seguin la curvatura dels elements frenants).
Nota. Podeu (es aconsellable) "matar" les cantonades d'aquells elements amb una llima.
Si es una moto de trial (i de "carrer", també) es important fer unes canaladuras en diagonal (amb un full de serra) per tal que pigui expolsar la pols, aigua, etc... (aconsseguireu mes eficacia i duració dels frens).

2) Motor
Estigui en el estat que estigui el motor, penso que es important canviar una serie de elements, a saber:
2.1) Encesa (per ruptor). Verificació del debanament i cables de sortida de les bobines (tant primaria com secundaria).
Nota1. Si teniu dades dels parametres podeu comprovar la resistencia dels debanaments.
Nota2. Es aconsellable canviar el ruptor (platinos) al igual que el condensador de descàrrega.
Nota3. No us oblideu de posar una mica (molt petita) de greix a la lleva de fibra del ruptor.
2.2) Si l'encesa es electronica no podreu comprovar res, ja que les bobines van segellades. L'unic que podreu comprovar serà la galga entre el captador i el pick up i si teniu dades dels parametres de tensió podreu comprovar si es la adient per excitar el captador.
2.3) Si decidiu obrir el motor haureu de canviar imperativament els rodaments, retens de cigonyal i les juntes de motor.
Nota. Si obriu el motor feu-ho amb cura per no descentrar i desequilibrar el cigonyal.
Jo amb aquests casos actuo de la següent manera:
2.3.1 ) Cal determinar en quin costat va el canvi. Afluixar i treure tots els cargols (o famelles) procurant fer-ho amb alternacia per tal de no deformar les superficies dels "plans de junta".
2.3.2 ) Escalfar amb el bufador el carter contrari.
2.3.3) Un cop el carter te una temperatura considerable, amb un martell de nylon cal donar-li uns cops (molt suaus) a l'leix del cigonyal i si la temperatura adquirida es la adient s'obrirà el motor sense cap dificultat ni entrebanc.
Nota. Tant si s'obre el motor com no jo sempre tinc la mania de canviar els retenidors del cigonyal (sempre us estalviareu problemas. Si mes no, dubtes).

C) Fase de preparació pel muntatge:
En arribar a aquest punt tindrem la informació necessària per fer la relació per determinar el recanvi que poguem mecessitar pel muntatge del motor, la moto i les feines auxiliars (externes i/o propies). Tant mateix podrem optar per decidir si certes feines auxiliars les fem nosaltres o las encarreguem a un professional extern.
En tot cas caldra:
1) Fer una relacio per determinar la compra de tot el recanvi (juntes de motor, rodaments, retenidors, cargols, famelles, volanderes, grovers, estrellades, manetes, manillar, comandament de l'acelerador, punys, cables, fundes, instalacio electrica, elements externs de la instalacio electrica, etc...).
Nota. Quasi tots el models Bultaco (i altres motos de la epoca, també) duien la instalació elèctrica amb la massa de la bobina primaria retornada. Es a dir, aquella massa no anava derivada directament al bastidor, sino que es feia servir per iluminar la lampara de "stop" mitjançant un element extern (diodo), amen de la/es resistencia/es per no fondre les lampares. De aci que certs interruptor de "stop" (FEMSA) funcionessin internament al revés (encara que la seva aparença exterior fora exactament igual als altres -o de consideració "normal"-).
2) Fer un llistat de procediment de treball.
2.1) Si cal reconstruïr parts del bastidor, suport del cavallet, orelles d'ancoratge del motor, etc...
2.2) Comprovació del volant magnètic, bobines de baixa (tant primària com secundària) i de AT.
2.3) Netejat molt acurat del carburador (per dins, jeje...) i comprovació de la fitxa de reclatge segons especificacions del fabricant (a menys que per "necessitat" s'hagin canviat voluntariament aquells valors).
Nota. En certs carburadors (sobre tot els que no duen cargol de reclatge de l'aire), cal fer una neteja molt acurada dels voltants de la "xemeneia". Entre el cos del carburador i la propia "xemeneia" (en disposició concentrica) hi ha el pas d'aire per fer la mescla de "relentí". Es una conducció molt estreta y s'obtura amb molta facilitat.
2.4) Comprovar el colze de l'escapament i silencios.
2.5) Si aixi ho em decidit, encarregar els treballs externs que no estiguin al nostre abast com: reconstrucció del cigonyal, rectificació de la camisa del cilindre i canvi de pistó, sorrejat, pintat, pulit, cromat, tapiceria, etc...
Nota. Cal tenir en conte si les brides de direccio van pintades (o no) del mateix color que el bastidor o dels elements no estructurals per decidir el color a l'hora de pintar-les.

Un cop arribat aquest punt podem passar a la:

D) Muntatge:
1) Començarem per tancar el motor.
Nota: el procediment que jo aplico per tancar el motor es:
1.1) Determinar en quin costat va el canvi i posar a escalfar el semi-carter corresponent (per mes eficacia cal tapar el forat del/s rodament/s del cigonyal amb un pistó vell) i deixar que vagi agafant temperatura (el meu truquet per saber si està al punt o no, es: tocar amb els dits la punta d'un dels esparrecs de cilindre. Si crema vol dir que la temperatura del semi-carter es la adient per assentar-hi el/s rodament/s sense estripar material del seient del/s rodament/s). Si no es fa aixi, ens podem trobar que: el motor sigui sorollos, pugui donar problemas de alineació radial i axial del cigonyal, i increments no controlats i sobtats de temperatura, conseqüentment amb perdues de potencia i/o "gripatges".
1.2) Posar els rodaments nous dins un contenidor metalic (una llauna d'oli de 2L oberta per un costat us serveix perfectament) amb bany d'oli fins que quedin coberts. Cal que aquests siguin de la millor qualitat, amb tolerancia "C3" (o C4, si s'escau) i sobre tot sense blindatge.
Calentar el contenidor amb un fogonet electric (quasi al punt d'ebullició de l'oli). En aquest moment podreu retirar els rodaments (amb unes alicates per no cremar-us) i depositar-els suaument sobre els eixos del cigonyal (veureu que entren sense cap dificultat). Cal asseventar-se que facin tope en els respectius allotjaments i que restin ben assentats.
Nota. Una altre manera de fer-ho es: en contes d'escalfar els rodaments podeu posar el cigonyal al congelador de la vostra nevera i esperar a que per efectes de la baixa temperatura el cigonyal s'encongexi (una de les lleis de la fisica es: el calor dilata els cosos i el fret els encongeix).
1.3) Un cop el semi-carter on va el canvi esta prou calent agafar-lo (amb uns guant gruixuts, per no cremar-us), estacar-lo en el banc de treball i entrar amb suavitat el cigonyal (que se suposa ja ha de tenir els rodaments posats) fins que es noti el tope en el allotjament.
1.4) Mentres es refreda aquell semi-carter, posar l'altre a calentar de la mateixa manera i mentres aquest s'escalfa es pot anar muntant el canvi complet, amb el selector, sistema d'arranq, etc... en el seu lloc.
1.5) Quan l'altre semi-carter ja estigui suficientment calent l'agafeu (amb els guants) i procediu a tancar el motor (amb molta cura de que els dos semi-carters se emparellin a la perfecció), sense usar cap martell ni altre eine. O sigui: amb les mans s'han de poder tancar perfectament.
1.6) Sense esperar a que es refredi el semi-carter (i asseventant-us que els rodaments resten ben assentats, el cigonyal gira lliurement, etc...) collar (amb una primera fase d'aproximació) els cargols (o famelles) que tanquen el motor, amb alternacia (un si, l'altre no) per tal de no deformar el pla de junta dels semi-carters. Al final caldrà fer un repas final de tots els cargols amb la clau dinamometrica (si teniu prouta experiencia, pot ser que no calgui, pero cura amb passar de rosca o trencar un esparrec. Penseu que normalment son cargols o esparrecs de 6mm i van a no massa presió (aprox 0,9kg/cm2).
1.7) Un cop tinguem ben apretats els cargols del motor procedirem a fer el centratge del cigonyal dins del seu allotjament. Amb les galgues d'espessor determinarem si l'hem de desplaçar axialment o no. En cas afirmatiu ens ajudarem d'un martell de nylon per desplacar-lo cap el costat que calgui per tal que quedi ben centrat entre els carters i que les pales del cigonyal no freguin a les parets de la camara de precompresió.
1.8) A continuació es important comprovar el correcte funcionament del canvi...
1.9) Ara ja podem muntar el pistó, el cilindre i la culata.
Nota. Aci no parlarem de "squich" ni relació de compresió ni d'altres parametres termodinamics, però si us aconsello que netejeu mol be la "carbonilla" de la culata i la del cap del pistó per tal de deixar aquells valors en "fase lineal" (o sigui: cumplint les especificacions originals del fabricant).
Nota2. Els pistons dels motors de 2T tenen posició (normalment venen marcats amb una fletxa que indica el sentit de l'escapament). Si no duen marca, hi ha altres maneres de indentificar la seva postura correcte (pej, pot ser que la falda d'admisió sigui mes curta que la de l'escapament, o aquella tingui unes obertures extres. Talment els centradors dels "aros" també poden determinar la postura exacta, i fins i tot la diferencia de massa entre el costat de l'escapament i la admisió, etc...).
Nota3. Encara que sembli imposible en alguna ocasió m'he trobat algun pisto completament simetric (geometrica, volumetricament i en quant a la seva massa) respecte al seu eix transversal... (grbzxs).
Be, a lo llarg de la meva vida de sofert mecànic... de mes "grosses" me n'he trobat!.
Nota4. Us aconsello que poseu els olis al motor, aixi mentres anem muntant la resta de la moto podrem verificar que no hi hagi cap perdua
1.10) Finalment procedirem a muntar el plat de bobines, el volant magnetic i comprovarem la posta a punt de l'ences.
Nota1. Cada fabricant te unes mides propies del calat de l'ences, cal que disposem d'aquelles dades i les respectem fidelment (si no volem incidir en el rendiment del motor, pero aixo ja son figues d'un altre paner...).
Nota2. Els cons del cigonyal i contra-con del volant magnetic i volant d'inercia han de estar pulcrament nets per no tenir problemas (pej. de trencament de la xaveta). Us aconsello que els netegeu amb algun producte quimic altament desengrasant i volátil (tricloretilé, urata de vinil, etc... i sobre tot un cop net mai ho toqueu amb les mans o els dits).

Un cop tinguem acabat el motor podrem proseguir amb el muntatge dels altres components de la moto

Penso que es aconsellable que munteu (i deixeu llestos) aquells altre components:

2) Direcció:
Procediu a muntar els rodaments,"caçoletes" i brides de direcció (si ho feu aixi podreu ajustar la tolerancia dels rodaments amb mes facilitat). Tambe podeu muntar el manillar, les manetes, els punys, el comandament de l'accelerador, conmutador de llums, botó de "pare", etc...
Nota. Jo tinc la mania de muntar tot lo que va clavat (es a dir: amb tolerancia zero) escalfant els corresponents allotjaments. Per tant escalfo la "pipa" de direcció amb la pistola de calor per tal de encaixar (sense fer malbé res) les pistes exteriors dels rodaments de direcció. Heu de tenir en conte que la "pipa" de direcció es la part mes compromesa del bastidor (on es reben totes les càrregues externes de: direccionabilitat, frenada, canvis sobtats de direcció, invertits, acceleració, sots, etc...).
3) Suspensions:
3.1) Completeu tota la suspensió de devant (retens, "botellas", i tubs centrals). Un cop la tingueu acabada la podreu instalar en les brides de direcció i podreu posar-hi les molles i l'oli.
3.2) Munteu el basculant d'enrera (si aquest va muntat sobre rodaments no us oblideu de greixar-los. Si va muntat sobre "silentblocks" sencillament caldrà greixar l'eix).

4) Rodes i frens:
4.1) Munteu els eixos i le lleves del plats de frens, els elements de fricció ("mordaces"), etc...
Nota. Greixeu lleument els eixos i les lleves tenint cura de no tacar (ni tocar mai amb les mans) la superficie dels elements de fricció.
4.2) Tant si les rodes les heu portat a radiar o be les heu radiat vosaltres mateixos, us aconsello que despres de muntar els pneumatics infleu les camares momentaneament a una presio de uns 2kg (aprox).
Nota1. Si els radis no estan suficientment tensats, al inflar les rodes les llantes sofriran una perceptible deformació que caldrà corretgir.
Nota2. Als pocs km de funcionar la moto es aconsellable tornar a comprovar aquella posició de les llantes i/o tensió dels radis.
Nota3. Quan munteu els eixos de les rodes no els greixeu!. Secillament asseventeu-vos que els rodaments estaiguin ben greixats i els retenidor ben muntats.
Nota4. Es molt important que els rodaments de les rodes siguin solament blindats per un costat (cal posar aquell blindatge cap a l'exterior).
Nota5. Un cop muntada la roda de devant (antes de apretar la famella de l'eix i els cargols de "serratge" cal que assenteu be tot el conjunt de suspensió). Agafeu el manillar amb força i feu rebotar insistement la moto per la part de devat, a continuació podreu apretar tots el cargols de la suspensio amb aquest ordre:
4.3) Famella de l'eix de roda.
4.4) cargols de les barres de suspensió (taps superiors de les molles).
4.5) cargols de serratge de la brida superior (si en porta) i
4.6) cargols de serratage de la brida inferior.
Nota. Si no teniu prouta força per fer rebotar el conjunt de suspensió, podeu fer "xocar" la roda de devant contra la paret...

5) Un cop tingueu muntades les supensions i rodes, torneu a canviar de guants (agafeu els vells) i procediu a instalar el motor al bastidor (colleu ben fort els cargols. Treieu amb una llima la pintura interior corresponent als ancoratges on va subjetat el motor a fi de que no dificultar el pas de la "massa" del corren tèctric), conecteu la instalació electrica, els cables de frens, embragament i accelerador, la cadena de transmisió secundaria, el escapament, etc...
Nota. Avants de muntar la bujia comproveu que salti la xispa correcta entre els seus electrodes i que al polsar el botó de "pare" deixi de saltar. Gireu el manillar a dreta i esquerra i asseventeu-vos que a qualsevol posició no resta tibant cap cable, i sobre tot que la vàlvula (campana) del carburador resti ben situada a la posició de repos (comproveu que el cable i la funda no quedin tibats en qualsevol posició del manillar).

6) Ara, torneu a posar-os uns guants nous (jo faig servir uns guants de la firma Showa que son molt fins i tenen molt tacte. Per sota son de goma fina i per sobre son transpirables i soporten molts productes quimics, com: el tricloro, la benzina, l'oli, etc) i procediu a la delicada tasca de muntar la resta de la moto sense embrutar ni ratllar el bastidor, els parafangs, el diposit de benzina, les peces pulidas i/o cromades, etc...

Aquesta feina us la heu d'agafar amb molta calma i si s'escau, avui en feu una mica i dema serà un altre día...

No em cansaré de dir que aquesta ultima fase s'ha de desenvolupar amb molta cura, d'allò depèn la imatge final de la moto i la satisfacció d'haver fet la feina ben feta. Si ho feu de pressa i corrent de bon segur que tindreu algun fracas (en el millor dels casos haureu de desmuntar algo perque no encaixa o no funciona prou bé... i tenir que desmuntar quelcom amb la moto recent pintada...).

La meva filosofia particular es: si s'ha de fer algo val la pena fer-ho disfrutant. Si fora un patiment es millor no fer-ho.
En aquest últim cas us estalviareu dues coses importants: el temps emprat en la feina i una feina mal feta.

Finalment: desitjar-us sort. Que pogueu disfrutar de la vostra moto recent restaurada i que sigui la enveja dels altres..